Vuelve pronto
Una vez que se publiquen entradas, las verás aquí.
top of page
A l'escola, s'aprèn jugant?
19/03/2017 | Natalia Rabaneda i Laia Sanz
800 escoles espanyoles s'han adherit en els darrers 5 anys a projectes educatius alternatius. Volen superar la idea de l’escola com a simple transmissora de coneixements que es memoritzen i es reprodueixen. Deixen de banda les aules tradicionals i els pupitres per submergir-se en un món on a través dels espais es troben les diferents eines d'aprenentatge.
Un entorn on no existeixen els deures, exàmens ni assignatures. L'infant té la llibertat de decidir què vol aprendre, dins d'unes llibertats i límits molt marcats.
Al barri de Sants trobem una escoleta anomenada Tata Inti que al 2014 va començar la seva activitat. És una entitat sense afany de lucre que té com a objectiu principal la promoció d’una pedagogia viva i activa, així com la programació d’activitats de lleure en família.
La seva co-fundadora és la Mercè Aranda, educadora i mare. Aquest projecte va sorgir després que ella tingués la seva primera filla i hagués de decidir quina educació volia per a ella. “Les motivacions per crear l’escoleta van sorgir bàsicament de la maternitat, tens un fill, una filla i busques opcions i no totes t’encaixen, o gairebé cap t’encaixa.”
Com la Mercè, la Núria és una mare novençana que fa un any i mig va haver de començar a plantejar-se a quina escola portaria al seu fill. Buscaven una escola propera, del barri i pública. Per a fer la preinscripció, cada família introdueix les seves preferències i s’entra en un sistema d’assignació per punts (Proximitat de l’habitatge, germans/es al centre...). “És cert que potser si ens hagués tocat la segona o tercera opció en aquell moment haguéssim estat contents, però ara ja no. Ens hem adonat que ens agrada aquest tipus d’educació i que ha sigut el millor. Sí que hi havien altres pares que era aquesta escola o res, però en el nostre cas no va ser així” explica la Núria.
Trobar una escola on es vegi reflectida la manera d’educar de la família és essencial. Família i escola han de treballar en la mateixa línia educativa per establir una coherència de cara al desenvolupament de l’infant. Respecte i acompanyament són els valors que defineixen l’educació lliure. Cada escola té el seu modus operandi segons el projecte educatiu.
FAMÍLIES
La Núria i la resta de famílies tenen l’oportunitat d’involucrar-se en l’aprenentatge del seus fills perquè l’escola proposa activitats on hi participen. Cada matí una família és l’encarregada de pelar la fruita per a l’esmorzar. Durant aquesta estona, la família comparteix espai amb el seu fill i la resta d’infants. Es proposen formacions pedagògiques per explicar el funcionament de l’escola, sobretot perquè les famílies novells ho entenguin i puguin aplicar-ho a casa.
“Nosaltres al matí de 9 a 15h funcionem com a escoleta d’educació lliure per a infants de 2 a 6 anys i les seves famílies. Després a la tarda, fem tot d’activitats i tallers en família i obrim també com a espai de joc compartit. Sigui molt o sigui poc el temps que passen les famílies amb els seus fills i filles, aquest temps que sigui de qualitat, és una mica la nostra causa com a associació.” Explica la Mercè sobre el funcionament de Tata Inti.
ESPAIS
L’escoleta Tata Inti, com la majoria de projectes pedagògics alternatius està construïda per espais. “Hi ha un pati molt gran que sempre està obert, no hi ha hora del pati. Trenca amb aquesta idea conceptual d’aules de tots asseguts. Són espais on els infants poden moure’s lliurement, poden anar del pati a l’espai de psicomotricitat, a l’espai de joc simbòlic, al racó de contes o al racó de lectoescriptura.”
L’ambient ha de ser càlid i còmode, on els adults tenen la missió fonamental de vetllar pel bon funcionament dels materials. A l’hora de construir un centre, es té en compte des de la gran infraestructura fins al detalls més petits. Tot està fet a l’alçada de l’infant per tal que no hagi de demanar permís si desitja fer ús de qualsevol objecte.
Els espais acostumen a estar dividits per diverses zones, on es poden realitzar diferents activitats. D’aquesta manera l’infant pot triar quina activitat vol fer en cada moment. Tal i com la Núria diu: “Costa imaginar que algú tan petit utilitzarà la seva llibertat per voler aprendre. Hem de confiar en què els nens aprendran pel seu propi interès, perquè en el fons tots els nens tenen interès. Per exemple, una acompanyant llegeix un conte, si el nen vol, l’escolta i sinó, es posa a fer una altra cosa i ja està. Tot i així la majoria es posen a fer les activitats que es van proposant sense que ningú els obligui.”
És molt important que a cada espai hi hagi un acompanyant per fer de referent i que en tot moment pugin tenir el suport que necessiten.
Una qüestió molt freqüent és fins on arriben els límits. “Els nens tenen dret a triar, però tenen uns límits, no poden dir: “Avui vull dinar a les 10 del matí”, existeixen unes normes molt marcades. Les agressions no estan permeses, si algú es troba en un moment on necessita descarregar energia, disposen d’un espai tou on poden donar cops. Inclús entre ells poden donar-se mitjançant xurros de goma, serà sempre un contra un, mai un grup contra un.”
Un límit compartit pels diferents projectes és el respecte, aplicat a un mateix, als altres i a l’entorn. En cas que algun infant traspassi un límit mai es recorrerà al càstig, sempre a la reflexió.
Tant la Mercè com la resta d’escoles tenen molt clar que no es pot culpabilitzar. “Què passa quan passen aquestes coses? S’apropa l’educadora, evidentment li dirà a l’infant que en aquell espai no es pot agredir, no es pega, han de tenir el límit molt clar. Una agressió no és vista com una agressió tal com l’entenem, sinó com una expressió o forma de comunicació. És mirar-ho com a adult des d’un altre punt de vista.”
La majoria de projectes alternatius són dins de l’àmbit privat. No tenen el reconeixement legal de la Generalitat com a centres educatius, i s’han de constituir com a associacions, entitats, etc. “L’educació lliure és un àmbit educatiu però no té una llicència d’activitat pròpia, per tant no té una normativa, no té moltes coses. Durant molts anys ha estat en un limbo legal. No et pots aferrar a cap normativa. Fins fa molt poc aquest tipus d’escoles estaven invisibilitzades, amb por, amagades... perquè clar famílies que volem educar d’una altre manera com se’ns mirarà que no els posem a P3” explica la Mercè quan va engegar el projecte de Tata Inti.
Al no ser reconegudes, no obtenen cap mena de subvenció. Són projectes autogestionats al 100% i els ingressos s’obtenen majoritàriament de les quotes de les famílies. Hi ha escoles que tenen un preu popular perquè obtenen finançament a través d’altres vies, però d’altres que no. Això fa que la majoria d’escoles no siguin accessibles per a tothom a causa del seu cost.
Hi ha aproximadament unes 30 escoles a Catalunya amb projectes educatius alternatius que són públiques. Estan reconegudes per la Generalitat, la qual cosa comporta que hagin de seguir els currículums, les ràtios i qualsevol normativa establerta.
Els projectes alternatius estan oferint que totes aquelles famílies en desacord al model tradicional, puguin triar la manera com s’educaran els seus fills. “És totalment diferent, quan jo era petita, no existia aquest tipus d’educació i si existia als meus pares no els hi hagués semblat la correcta. En el fons la gent té por perquè pensen que si els hi dones llibertat, els nens escolliran el dolent i no és així. El que els nens volen amb 3 anys, és jugar. El que passa que a través del joc poden aprendre i aquí està el treball de l’equip pedagògic, el plantejar un joc amb unes finalitats o unes altres” és la reflexió de la Núria després d’un any compartint experiències amb l’escola Entença.
El Ferran Muñoz és un estudiant que treballa a l' espai migdia de l'escola Els Encants. En aquest fragment, explica quines diferències ha trobat en aquesta escola respecte on va estudiar ell quan era petit
Sobre la legalitat - Mercè Aranda
00:00 / 00:00
Sobre l'experiència - Ferran Muñoz
00:00 / 00:00
LÍMITS
L'Alba és una estudiant d'educació infantil (UAB). Explica com són els materials que utilitzaven a l'escola lliure on va estar fent pràctiques.
LEGALITAT I
EXPERIÈNÈCIA INNOVADORA
La Núria sosté que per ella, un dels aspectes més importants d’aquest tipus de pedagogia és que des de ben petits els ensenyen i acompanyen a expressar allò que els hi agrada o no, igual que a respectar als demés. Ho troba una de les millores com a persones del futur, expressar emocions i sentiments amb educació i respecte.
Una mica més tard, la Mercè reflexiona sobre què aporta aquesta pedagogia a la societat. “És crear persones lliures del futur, que interessi o no interessi ja és una altre cosa, però persones que no siguin dependents en general. Si som dependents emocionals, dependents de qualsevol cosa, és perquè no estem segurs de nosaltres mateixos i això passa per la confiança, perquè no ens han respectat, perquè no han confiat, no ens han mirat la persona.”
“Llavors comences a desgranar i tot té molt sentit, les carències que tu vius com a adult en molts àmbits de la teva vida: emocionals, relacionals, acadèmics, és igual… tants anys ficada en una escola per això? Per acabar fent teràpia? On estan, qui omple aquests buits i carències? Perquè se’ns ha parlat de coneixements i no d’emocions, i l’educació emocional no és una assignatura. O sigui, la innovació pedagògica aquesta de: doncs ara anem a fer una assignatura d’educació emocional, vale: insertar, vomitar i oblidar? Però l’acompanyament emocional està en les relacions, en el tu a tu, el dia a dia. Bàsicament crec que és això, que generem persones. Persones més segures, més lliures, més autònomes, més creatives. Individus que siguin capaços de qüestionar i de pensar per sí mateixos.”
MILLORA DE FUTUR?
DIUMENGE EN FAMILIA A LA CARPA DE TATA INTI
materials extra
ENTREVISTA COMPLETA ALBA MARTÍNEZ
Entrevista completa - Ferran Muñoz
00:00 / 00:00
Preguntes de l'entrevista:
-Quina va ser la teva impressió a l'entrar al centre? Com ha anat evolucionant la teva mirada i pensament envers aquest?
-Com t'has tingut que adaptar per per seguir aquest tipus de pedagogia?
- Com veus que es desenvolupen els infants als diferents espais en comparació a com ho feies tú a l'escola?
-Que és el que més i menys t'agrada del funcionament d'aquesta escola?
bottom of page